Article CEEC: “La magnitut del problema egipci.”

La situació que està vivint Egipte els darrers dies és de molta major importància del que la majoria de públic i comentaristes mediàtics comprenen. Egipte ha marcat la pauta de gairebé tots els canvis en el món arabmusulmà durant el segle XX, des de l’Islamisme radical al panarabisme racista i expansionista.

Per a entendre la posició en la geopolítica global d’Egipte, i la seva importància pel món occidental, només cal fer una breu repassada al darrer segle d’història d’aquest país mil•lenari.

Més enllà de la seva situació de frontera entre el món àrab originari, la península aràbiga, i l’expansió d’aquest cap a l’oest fins a l’Atlàntic, i més enllà també de la importància econòmica del Canal de Suez, Egipte és una potència en l’imaginari col•lectiu àrab i musulmà. Cal recordar que va ser al país del Nil on, el 1928, un mestre de nom Hassan al-Banna, va fundar la que seria la primera organització integrista islàmica contemporània, innovadora en molts camps, com el de l’assistència caritativa, o el de la propaganda amb lemes com “l’Alcorà és la nostra Constitució”, però, a més, en la seva capacitat d’entrisme en organitzacions professionals, com els diversos col•legis oficials (metges, enginyers, etc), així com en les organitzacions d’estudiants, moltes de les quals fa dècades que controla de forma no oficial. D’entre els rengles dels Germans Musulmans han sorgit figures com la de Saïd Qotb, el gran intel•lectual jihadista, torturat i executat pel règim de Nàsser, o la d’Ayman al-Zawahiri, actual nº2 d’Al Qaeda.

També en van sorgir els membres de l’organització al-Jihad, que va assassinar el president egipci Annuar al-Sadat per haver signat la pau amb Israel, així com el grup que va atemptar en primer lloc mitjançant cotxe bomba contra les Torres Bessones a Nova Iork. A nivell internacional, els Germans Musulmans s’han expandit per tot el món, però allà on han aconseguit fer-se amb el poder a estat a Gaza, on governa Hamas, organització que s’autodenomina, en el seu document fundacional “branca Palestina dels Germans Musulmans”.

Pel que fa a Egipte com a Estat, va gaudir durant molts anys de la fama de ser l’estat àrab amb un millor i major exèrcit. Va ser el règim encapçalat per Nàsser, i autodenominat panàrab i socialista, el que va encapçalar les guerres de 1967 i 1973 contra Israel. Des de llavors, cada cop que un dirigent àrab té problemes, utilitza l’estat hebreu com a forma de desviar la ràbia de les masses del seu país. Però per la banda positiva, cal recordar que va ser precisament l’estat Egipci, el primer que es va adonar de la inutilitat de les proclames panaràbiques, del socialisme -que mai va practicar més enllà dels seus pactes amb el bloc soviètic-, i de la via estrictament militar per a resoldre conflictes. La mort de Nàsser va acabar amb aquests somnis de grandesa i modernització per la via occidental-socialista, i va ser Sadat el primer dirigent àrab que va pactar la pau amb l’estat d’Israel, fent a continuació un gir cap a occident que li va permetre una gran tranquil•litat a nivell econòmic però que també li va costar la vida. Mubarak, l’actual president, s’ha limitat durant trenta anys a anar en aquest camí, mentre es comportava com tot dictador que es preui, és a dir, enriquint-se a costa del seu propi poble, utilitzant la tortura, l’assassinat i la desaparició com a forma de controlar l’oposició política, i a més a més, tractant de crear una mena de dinastia deixant el país en mans del seu fill.

I davant de tot això, amb què es troben els governs occidentals? Doncs tenint en compte que els Germans Musulmans són la única organització opositora ben organitzada en tots els nivells socials, ben situada en tots els organisme públics i privats existents, que va arribar a obtenir el 38% dels vots en les eleccions parcials celebrades fa un parell d’anys, i que gaudeixen del prestigi que dona la persecució i el martiri, es troben amb el risc que aquests es facin amb el poder ja sigui per la força, o mitjançant unes eleccions lliures.

Aquesta darrera és una possibilitat ben real si tenim en compte tant el que acabem de comentar, com el fet que ens els països àrabs en els que s’han celebrat eleccions lliures -no comptem en aquest cas les eleccions a Iraq, pel fet de sortir d’una guerra en forma d’intervenció internacional, i d’estar-ne patint una d’interna, a més de la dificultat de formar govern en que es troba- (Algèria, Gaza-Palestina, Líban), sempre han guanyat les forces islamistes radicals.

A Algèria amb el Front Islàmic de Salvació, que duia incorporada al seu programa electoral la desaparició del sistema democràtic. A Gaza va vèncer Hamas, com hem dit, branca dels Germans Musulmans i, per tant, exemple perfecte del que aquests farien a Egipte si hi governessin. Pel que fa al Líban, entre els xiites va vèncer Hezbolla.

D’altra banda, cal veure si l’Egipte rural, molt conservador, seguirà les ànsies democràtiques que els manifestants d’El Caire sembla que reclamen majoritàriament. En aquest cas, es fa necessari pensar en l’Iran revolucionari, on la població urbana i culturalment més avançada, així com les forces d’esquerra, demanaven democràcia i llibertat, però qui es va fer amb el poder van ser els religiosos amb els resultats que coneixem. És encara massa d’hora per a saber com evolucionaran els moviments polítics i socials a Egipte, però per a analitzar la situació en aquest país, cal tenir presents les dades que acabem, molt breument, d’exposar.

El millor per al món seria veure com un país àrab és capaç d’autogovernar-se en llibertat i democràcia. També seria un gran cop per al jihadisme internacional, però encara cal esperar per a saber cap on es decantarà la balança.

Llegir més: http://www.ceec.cat/catala/articles/la-magnitud-del-problema-egipci/

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Calendario

febrero 2011
L M X J V S D
« Ene   Mar »
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28  
A %d blogueros les gusta esto: